Verkami assolit!

 

Bon dia a tots i totes!

Ahir a la tarda el marcador del Verkami va passar de vermell a verd…

Sí, ho hem aconseguit! Hem arribat a l’objectiu del Verkami per poder tirar endavant el llibre!!!

Estem extremadament contents, molt molt i molt feliços. Volem donar les gràcies a les 127 persones que ens han ajudat a tirar-ho endavant, i també a tota la resta que ens ha donat suport per aconseguir-ho. Per tot el que ens heu demostrat, tot, mai tindrem prou paraules per agrair-vos-ho.

Què farem ara? Doncs enviarem el llibre a impremta tan aviat com puguem, i ens posarem a signar i dedicar-vos un a un els llibres que ens heu demanat. I amb tot el que vingui després, ja sabeu el lema del llibre…

La història no ha acabat. 

Ara que ja podem comptar amb tirar endavant el projecte no ens podem aturar. Aquest projecte seguirà viu, amb formes i maneres que encara ni hem pensat, però que sense vosaltres tampoc serien possibles.

Per començar, us volem avançar una notícia. El proper divendres 7 d’abril, aprofitant que la OMS ha dedicat aquest any el dia Mundial de la Salut a la depressió, farem una petita presentació del llibre. El lloc encara està per confirmar però ja us podem avançar que serà cap a la tarda i a Barcelona.

La nostra idea és tenir llavors ja algunes còpies impreses, o sigui que serà un bon moment per poder-vos entregar els vostres llibres i fer-vos tots els petons i totes les abraçades que us mereixeu!

Tant bon punt tinguem més notícies, us les farem arribar!

Moltes, moltes, moltíssimes gràcies a tots!!

 

Mabel i Fede

3 comentaris a “Verkami assolit!

  1. Em congratula moltíssim que es pugui publicar el llibre. Tinc ganes de llegir-lo. En una depressió, tot i la malaltia, es produeix una sensació preciosa entre qui l´està passant i els qui l´intenten ajudar escoltant.Hi ha una complicitat preciosa d´escoltar i sentir-se escoltat(no em refereixo als professionals psicopatòlegs;en aquest cas és evident).Em refereixo al fet,que tots portem incorporada però, potser,no ens n´adonem, una insustituïble i personal, capacitat d´estimar i sentir-se comprès;de fer-nos-en càrrec. És a dir,de sentir-nos persones.
    Sempre hi som a temps d´anar creixent mental i personalment.
    De debò, qui ha patit una depressió no vol, ni voldrà mai,oblidar-se´n de qui l´ha escoltat,l´ha comprès,i l´ha acompanyat ;encara que ho expressi o no.
    És impressionant perque surt el millor de nosaltres. També,per a qui ho passa, perque, davant d´aquesta època empipadora,de foscor,ho explica per sentir-se comprès, fer-se pròxim,malgrat el panorama, no deixant de ser ell mateix .
    No hi ha res millor de ser un mateix; està per sobre de qualsevol context. Som únics i insustituïbles.
    És tan impressionantment reconfortant,per a ambdues parts,perque parlem el mateix idioma,ens humanitzem!
    Hi ha una estimació fraternal espontània que “ens omple” de debò!
    D´altra banda,el desfogar-se explicant-ho quan s´està sofrint una depressió,és un primer símptoma de sortir-se´n.
    Per què?
    Perque et fas pròxim a l´altre,per sobre d´aquest temps en que et sents estrany i desubicat.
    Amb la teva intel.ligència,ganes, i sentit comú, tractan-te amb un professional de la teva confiança, dia a dia,no d´un dia per a un altre,t´aniràs situant, sabent de què va,et coneixeràs a tu i al context,et recuperaràs i et curaràs.
    Et felicito benvolguda Mabel per voler compartir-ho amb els altres.
    És tan enriquidor,per a tothom,el palpar el que acabo d´explicar en aquest comentari.

  2. Habent llegit el llibre “PUNT I COMA:LLuitant contra la depressió”,de Mabel Rodríguez,no puc més que recomanar-vos-lo.Val la pena llegir-lo.Són palpables les ganes,de la benvolguda Mabel,de fer-ne partícip del què li ha anat passant;és més,no només això,sinó de voler ajudar a qui pugui estar patint una depressió,així,com a qui conviu amb algú que estigui en aquest tràngol.
    Per cert,seguint amb la metàfofa del punt i coma(;) per arribar al punt(.),aquést,el punt(.):
    Què és el punt(.)?
    El punt(.) són les decidides ganes,fermes i palpables en Mabel,tal com es reflecteix en el llibre,per la seva pròpia experiència,d´ajudar a qui estigui sofrint un procés depressiu;així com,als familiars,coneguts i amistats del pacient.Per a qualsevol ciutadà,en general.
    Per cert,el primer pas d´assolir aquest punt(.) és la publicació d´aquest llibre.És a dir,ja està assolit.Quan el llegiu,us n´adonareu.
    Com vull que ho feu,recomanant-ho, sincerament,no vull explicar com està explicat.
    Per contra,en un pròxim comentari, després d´aquest que ho volgut dedicar al llibre de Mabel;aprofitaré la confiança de deixar-ne algun comentari respecte de la depressió.
    De debò,llegir el llibre de Mabel és impressionant.T´humanitza,et dóna vida,et fa persona traient el millor de tu mateix,sens dubte.
    Oriol Goday Masó Barcelona,7 de maig de 2017

  3. Per superar una depressió és oportú fer-ho d´una manera “centrada”.Pot semblar antagònic el que dic,però veureu que no ho és.
    El què vull dir de fer-ho com la persona centrada, que tots duiem incorporada dins nostre,sí és sinònim de tractar-se amb un professional psicoterapeuta (psicòleg o psiquiatre) per anar recuperant-se, progressivament.És a dir,prendre´n consciència de que,com l´estem sofrint,hem,i volem, tractar-nos per recuperar-nos amb un professional.
    De debò,sol no es pot.
    D´altra banda,la psicoteràpia(jo conec l´anomenada psicoanalítica o psicodinàmica) t´ajuda,decididament,en la teva total recuperació i curació.
    Per cert,quan es passa una depressió, un no deixa de ser ell mateix -no deixem de ser mai nosaltres mateixos-;el que passa que tenim una depressió.El que vull dir és que la dignitat personal,com a tal,no la perdrem mai,amb aquesta patologia,amb alguna altra,en un estat o en un altre.
    Per tant,no ho dubteu,incorporant el sentit comú intel.ligent que tots teniu,i si creieu que l´esteu passant,no us inhibiu,”no tingueu por”,i aneu a un professional de la vostra confiança.
    Penseu que mai no pot fer por recuperar-se i curar-se.És més,encara que no us agradi de tractar-vos,encara us agrada menys l´estar passant per un procés depressiu.
    Aquest,indubtablement,és el pas essencial,que sí depén d´un mateix,per guarir-se d´una depressió.
    Això sí,igual dic una cosa que en dic una altra,ha de sortir d´un mateix.La decisió ha de ser,exclusivament, vostra perque sou vosaltres que us voleu curar perque us n´adoneu que l´esteu passant.
    Oriol Goday Masó Barcelona,7 de maig de 2017

Digues alguna cosa:

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*