Què és la depressió?

Un dels nostres objectius a l’hora de fer el llibre és explicar una història sobre una depressió. Un dels problemes principals que es va trobar la Mabel quan va acceptar que patia aquesta malaltia és que “depressió” és una paraula d’ús comú, i que pràcticament tots podem pensar o imaginar-nos de què es tracta. Sovint, es fa servir l’expressió “Estar depre” d’una manera molt lleugera per referir-nos a la tristesa que patim per qüestions puntuals.

El llenguatge ens fa pensar en la depressió com un enfonsament, un soc, una davallada puntual de l’ànim que podem atribuir a unes circumstàncies concretes. I, precisament, un dels nostres propòsits és poder fer entendre que no és tan senzill, que la depressió no és altra cosa que una malaltia.

És cert que les malalties mentals són difícils d’entendre perquè, a priori, no tenen uns símptomes físics evidents en els malalts. Per tant, la paraula “depressió” costa d’associar a una malaltia, o veure’n la diferència amb situacions més quotidianes del dia a dia.

Per a poder entendre millor la depressió, hem volgut mostrar algunes de les idees que es van transmeten al llarg de “Punt i coma”.

 

La tristesa no és depressió

El més difícil és fer distingir entre aquestes dues idees. La tristesa és part intrínseca de la depressió, però no és la única cosa que implica. La diferència més gran és que, patint depressió, no aconsegueixes trobar el motiu ni origen de la tristesa i sembla que no hi ha inici ni final. La tristesa crònica i irracional és un dels trets bàsics de la depressió.

Això fa que l’entorn d’una persona malalta no tingui eines per ajudar a tractar-la. Frases de l’estil “surt, distreu-te i passarà” poden fer més mal que servei. La realitat és que la depressió no és una “mala època” que el temps la curi, i suggerir que pot ser així pot donar a qui la pateix un missatge poc comprensiu.

 

No només afecta a la ment

Si deixar de pensar que la depressió és una simple “època de tristesa” encara és més complicat fer entendre que aquesta, a banda de ser una malaltia mental, també pot suposar greus símptomes físics.  Això, a la vegada, fa que es consideri que aquests símptomes físics són els realment importants i no l’estat emocional que hi ha al darrera.

Quan una persona pateix depressió les dolences físiques que pateix se li agreugen. Els més significatius són agitació, indigestió, nàusees, mal de caps així com fatigues musculars i de les articulacions. El conjunt d’aquests símptomes físics i mentals afecten a la quotidianitat de les persones malaltes, impossibilitant-les, en molts casos, de les seves tasques habituals.

 

La depressió no és una malaltia lineal

Per veure gràficament el procés de patir una depressió hem de dibuixar una ona. Amb pujades, baixades i cicles. Des de fora, és el més difícil de comprendre. Una persona amb depressió pot estar molt malament i, de cop, poder passar una estona tranquil·la, alegre i fins i tot rient. I, de la mateixa manera, pot tornar a patir un canvi i estar encara pitjor que abans.

Una depressió és anar sobrevivint. Mai sabràs quan estaràs bé i quan malament, i en un mateix dia pots tenir moments de tot. Fins i tot en una mateixa estona. O en una mateixa hora. I el més important de comprendre és que no hi ha detonants o botons que causin aquests canvis.

Una persona amb depressió pot fer-se una foto rient un vespre, i aquella mateixa nit voler quedar-se tancada a casa sense veure’s capaç de moure ni fer res.

 

Deixar de ser un/a mateix/a

La gestió de les emocions es torna molt complexa patint la depressió. Coses que abans feien gaudir es tornen grises. Hi ha moments que les emocions de tristor i irritabilitat s’accentuen molt, i tot es fa més difícil de gestionar. I també a la vegada, potser es fan molt més apàtiques.

Has d’aprendre a conviure amb aquests canvis. I la gent del teu entorn també. Ser-ne conscient és el pas més difícil. En els moments més difícils, frases i  bromes que abans eren part del dia a dia es poden convertir en armes que facin mal a tothom. Les bromes poden deixar de fer gràcia. I, com dèiem abans, hi ha moments en que tot això marxa i tot és com abans.

 

No hi ha “malalts tipus” ni una solució comuna

Al contrari del que pensa l’imaginari col·lectiu, qualsevol persona pot patir depressió. No és una malaltia que afecti a persones dèbils, ni a un gènere ni edat concreta. Així mateix, tampoc hi ha una manera comuna de patir la malaltia. Cada persona la viu i la sent com una experiència única, i així acaba sent.

Hi ha gent que necessita compartir-ho i persones que ho volen passar en solitari. N’hi ha que necessiten una rutina, moure’s i atrapar-se en una dinàmica de vida que els faci sortir-ne per pròpia inèrcia. I hi ha gent que necessita tancar-se, passar-ho, i anar trobant l’energia a poc a poc per passar la malaltia.

És important que les persones que pateixen depressió puguin tenir espais per estar en contacte entre elles, generar empatia i sentir-se acompanyades. Tot i això, el que funcioni per a una, pot funcionar o no fer-ho per a la resta.

 

La depressió és una malaltia que requereix un procés de coneixement i adaptació per enfrontar-s’hi. Sentir-se acompanyat i poder trobar algú amb qui compartir-ho i passar-ho és molt útil, i també un dels nostres objectius amb aquest projecte.

Esperem que us serveixi d’ajuda!

 

Tenim novetats!

Diuen que quan estàs ocupat el temps passa més ràpid del normal. Per a nosaltres, que hem viscut els mesos més intensos de la nostra vida creant aquest llibre, podem afirmar què és cert: sense adonar-nos-en  tenim el mes de febrer ben encarat.

Avui, nou de febrer, us escrivim per comunicar que el llibre està acabat i que tenim moltes novetats que ens fan molt feliços.

Continue reading “Tenim novetats!”