19 de febrer

Durant més de cinc mesos, aquest calendari tan original que em va regalar un amic invisible va romandre aturat al 19 de febrer. Ningú va gosar canviar-lo, malgrat que segurament no era gaire agradable de veure. Aquell 19 de febrer, el de ara fa un any, vaig arribar a l’oficina com cada matí, potser una mica més trista i nerviosa que normalment. Però, com cada matí, vaig canviar el cub amb el número del dia en el que estàvem i vaig encendre l’ordinador. Mai vaig arribar a apagar-lo.

Aquell dia, ara fa un any, vaig marxar de la feina en una ambulància. Tot l’estrès, angoixa i por que feia setmanes que acumulava es van fer evidents i el metge va decidir que no tornés a treballar-hi en un temps. Mai més vaig tornar a fer-ho.

Avui, dotze mesos més tard, he substituït l’estrès, l’angoixa i la por per alegria, esperança i il·lusió. Després de just un any lluitant per vèncer una dura malaltia, avui veu la llum un projecte que em fa sentir que de tot l’infern he pogut treure alguna cosa nova. Avui comença el Verkami que, si tot va bé, farà possible que un petit somni es faci realitat.

Han estat molts mesos d’escriure moltes lletres, d’esborrar, de tornar a començar. Han estat molts mesos on els records m’han jugat males passades i que les ganes d’engegar-ho tot han estat sempre presents. Però, sobretot, han estat molts mesos de conèixer-me a mi mateixa, de mimar-me, d’intentar reflexionar molt sobre tot el que he viscut i animar-me, més encara, a seguir lluitant.

De tot, em quedo amb tota la gent que ens ha donat suport, ens ha animat, ens ha llegit. Amb tota la gent que ens ha seguit des del primer dia i als que s’han sumat durant aquest procés. Tots, cada un de vosaltres, sou el més important d’aquest projecte.

Avui, 19 de febrer, em sento més acompanyada que mai. Moltes gràcies!

Comencem!

 

Digues alguna cosa:

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*